Jump Cut

El Jump Cut és una tècnica d'edició que permet a l'editor fer un salt endavant en el temps. Normalment es fa dins del mateix marc o composició, i moltes vegades s'utilitza en muntatges. Es prenen dos talls seqüencials del mateix subjecte on la posició de la càmera és estàtica o només varia lleugerament. Aquest tipus d'edició dona l'efecte de fer un salt endavant en el temps.

Es tracta d'una manipulació de l'espai temporal amb la durada d'una sola seqüència, i la fractura de la durada per avançar el públic. Aquest tipus de tall comunica bruscament el pas del temps enfront del dissolte més fluid que s'utilitza en pel·lícules anteriors a Sense Alè^[1] de Jean-Luc Godard, quan els jump cuts es van utilitzar per primera vegada de manera extensiva. Per aquest motiu, els jump cuts es consideren una violació de l'edició de continuïtat clàssica, la qual pretén presentar el pas del temps en una pel·lícula com quelcom natural i versemblant. Per contra, els jump cuts fan evident l'edició i la naturalesa artificial de la pel·lícula.^[2]

L'edició de continuïtat utilitza una pauta anomenada «regla de 30 graus» per evitar jump cuts. La regla de 30 graus aconsella que pera què als plans consecutius apareguin continuats, la posició de la càmera ha de variar almenys 30 graus des de la posició anterior. En general, si la posició de la càmera canvia de menys de 30 graus, la diferència entre les dues preses no serà prou important, i l'espectador experimentarà l'edició com un salt en la posició del subjecte que està provocant, i crida l'atenció sobre ella mateixa. Tot i que es poden crear jump cuts mitjançant l'edició de dos tirs filmats de manera no contínua (retalls de salt espacial), també es poden crear eliminant una secció mitjana d'una presa filmada contínuament (retalls de salt temporal).

Els jump cuts poden donar una sensació de velocitat a la seqüència d'esdeveniments.